“DE TANTS DITS” - IX Cicle de poesia de l’Espai Betúlia
Espai Betúlia

Ubicació

Espai Betúlia
C/ Enric Borràs, 43-47 08912 Badalona, Barcelona
Web
http://www.espaibetulia.cat
Categories

Més Informació

Més informació

Data

09.05.2023
Caducat!

Hora

De dilluns a divendres de 10h a 20.30h
7:00 pm

“DE TANTS DITS” – IX Cicle de poesia de l’Espai Betúlia

Clàssics de la poesia. Dins del cicle «De tants dits»

9 de Maig: “Los cálices vacíos”. Modernismo y transgresión en Delmira Agustini y otras poetas hispanoamericanas. Per Mercedes Serna

Los cálices vacíos (Montevideo, 1913) és el tercer llibre de poemes de Delmira Agustini (1886-1914), poeta uruguaiana de la generació del 900. Fou l’últim volum publicat en vida de l’autora i suposa una de les obres centrals de la poètica modernista; així mateix, es considera part de la bibliografia inaugural de la lírica femenina de principis del segle XX. En el «Pórtico» del llibre, Rubén Dario va escriure: «De todas cuantas mujeres escriben hoy en verso ninguna ha impresionado mi ánimo como Delmira Agustini. Es la primera vez en que en la lengua castellana aparece un alma femenina en el orgullo de la verdad de su inocencia y de su amor, a no ser Santa Teresa en su exaltación divina”. Ida Vitale va trobar en la poesia d’Agustini una font de novetat i versatilitat. «En su poesía -diu- relucen iluminaciones asombrosas, felicidades expresivas que nacieron y murieron con ellas, que poco tienen que ver con escuelas literarias y que tampoco admiten sucesiones. Poesía discontinua en la que se nos abren ventanas hacia zonas muy luminosas o muy sombrías del sentimiento».

Mercedes Serna Arnaiz
Mercedes Serna és Catedràtica de Literatura Hispanoamericana en la Universitat de Barcelona, on també coordina el Màster d’Estudis Avançats en Literatura Espanyola i Hispanoamericana. És especialista en literatura colonial i autora d’assajos sobre Bartolomé de las Casas, sor Juana Inés de la Cruz, Manuel Gutiérrez Nájera, Pablo Neruda, Gabriel García Márquez i Delmira Agustini, entre d’altres. Ha editat nombrosos estudis sobre cultura i literatura americana, entre els quals destaquen Historia de los indios de la Nueva España (RAE, 2015), La conquista del Nuevo Mundo. Textos y documentos de la aventura americana (Castalia, 2012) o Antología crítica de poesía modernista (Alianza Editorial, 2008).

16 de Maig: “Elegies de Duino”, de Rilke. Per Jordi Llovet

Ara fa cent any que van veure la llum les Elegies de Duino (1923), de Rainer Maria Rilke, un dels cims indiscutibles de la poesia universal. Al llarg de les 10 elegies que componen el llibre, Rilke explora el tema de les limitacions i la insuficiència de la condició humana i la fractura de la consciència de l’ésser humà, la solitud de la humanitat, la perfecció dels àngels, la vida i la mort, l’amor i els amants, i la tasca del poeta.

Jordi Llovet (Barcelona, 1947). Crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha combinat l’ensenyament amb la dedicació institucional i editorial. És membre fundador del Col·legi de Filosofia. Des de la fundació de l’Institut d’Humanitats (1987), n’és director de l’Àrea de Literatura i de la Societat d’Estudis Literaris. Cal destacar, també, la seva tasca com a director de l’edició espanyola de l’Obra Completa de Franz Kafka (1996). Amb l’assaig Por una estética egoísta (1978) guanya el VI Premi Anagrama d’Assaig. També cal destacar el recull de conferències El sentit i la forma. Assaigs d’Estètica (1990), així com les obres en col·laboració, fruit de les activitats del Col·legi de Filosofia, com ara De l’amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987). El 2011, coincidint amb la seva jubilació com a professor en actiu a la universitat, apareix l’assaig divulgatiu Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats, que polemitza sobre el descrèdit de l’alta cultura, tant en el si de les facultats de lletres com en la societat en general La dilatada carrera com a escriptor de Jordi Llovet és coneguda, també, per una quantitat enorme d’articles i pròlegs de crítica literària publicats, en molts casos, a les moltes traduccions que realitza. Des de la seva primera traducció al català de La transformació (1978), de Franz Kafka, ha fet arribar als lectors nombrosos clàssics de la literatura, sobretot francesos i alemanys, com Rilke, Mann, Hölderlin, Flaubert o Baudelaire, entre d’altres.

23 de Maig: “Elegies de Bierville”, de Carles Riba. Per Susanna Rafart

Elegies de Bierville, publicada per primer cop a Barcelona el 1942, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana i la més destacada del poeta Carles Riba. El contingut combina l’humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país. I alhora és un exponent de l’exploració religiosa de la pròpia personalitat.

Susanna Rafart, Ripoll (el Ripollès), 1962. Poeta, narradora i crítica literària. Llicenciada en Filologia Hispànica (1985) i en Filologia Catalana (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura a Secundària. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació com ara el diari Avui i la revista Caràcters, o les cadenes radiofòniques Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio, entre d’altres. D’entre els seus reculls poètics cal destacar Pou de glaç (2002), Premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004), Baies (2005) –Premi Cavall Verd de poesia 2006–, L’ocell a la cendra (2010) i La mà interior (2011).

 

Descarrega el programa aquí

 

Més informació a https://www.espaibetulia.cat/event/de-tants-dits/

 

<< Tornar a l’Inici