Quan Badalona es va començar a industrialitzar a mitjan segle XIX, la zona on es van concentrar més fàbriques va ser la façana marítima, i més concretament els extrems nord i, sobretot, sud de la línia de la costa.
Aquesta ocupació del territori s’explica bàsicament per la proximitat del ferrocarril que, inaugurat el 1848, facilitava el transport de les primeres matèries i dels productes elaborats. També cal tenir en compte la presència del mar, una altra via de comunicació. I, sens dubte, la disponibilitat de terrenys assequibles en un moment en què Barcelona ja estava molt saturada.
La indústria, en aquesta zona, va perdurar fins a final del segle XX, moment en què es van iniciar una sèrie de canvis, graduals i alhora profunds, que n’acabarien transformant completament la fesomia i l’ús.
Ara les fàbriques han estat majoritàriament substituïdes per pisos d’habitatges i locals d’oci, i la urbanització del passeig marítim ha donat un sentit molt lúdic a la zona. Es conserven alguns testimonis de les indústries que hi havia hagut, però, en conjunt, el paisatge és gairebé irreconeixible, i l’ambient resulta ben allunyat de la fatiga del treball, el fum de les xemeneies i del so de les sirenes que l’havien caracteritzat.